M’encanten els velers i els “minis” en especial. Només cal anar a un port i veure un d’aprop. La filosofia de la classe mini i els seus barcos m’atreuen i també, és clar, la navegació amb tripulació reduïda o en solitari; veure un Classe America navegant amb 18 persones donant voltetes a tres boies... no em diu res. Veure un Open60, un Figaro, un mini, etc... o en definitiva qualsevol veler navegant a tope, portat per una sola persona... això és NAVEGAR.
Jo no penso en guanyar una Transat6.50, evidentment que m’agradaria!!! però amb el nivell dels millors “ministes” i les seves màquines no em puc comparar: els millors navegants del mon, semi-professionals, alguns ja directament professionals, dedicats exclusivament a entrenar i navegar amb vaixells d’última generació amb tots els avenços de disseny imaginables i pressupostos astronòmics... Per a mi es totalment impossible guanyar-los. Però és possible participar i plantar-li’s cara, regatejar amb ells, aprendre i divertir-se...
De moment no tinc clar que si faré la Transat6.50. Hi ha una altre regata menys professionalitzada que també creua l’Atlàntic i em tempta: l'Atlantic-Prix. També la tres continents, també la.... :-)
Però pas per pas! primer he de fer un barco i després faré les primeres regates: la MiniBarcelona i les del circuit al Mediterrani Occidental.
Així doncs, quin mini em faig?
La opció lògica, doncs es descartar la competició al més alt nivell i fer un mini de material “Compost” barat i resistent: Contraplacat marí+epoxi+fibre de vidre i carboni. És el mes competitiu possible dins la limitació d’un material que no pot competir amb el carboni i kevlar, però sí amb la fibra de vidre com demostren els antics dissenys SuperCalin en cada regata que participen. Al 2008 els dissenys que crec em poden anar bé son DixMini, MiniCP. Tant Dix Design com en François Lucas son professionals que han respost tots els meus dubtes i son dissenyadors coneguts, em decanto pel MiniCP de Lucas perquè es conegut al mon Mini, ha competit i dissenyat minis, i m’encanten els seus dissenys. Ha fet un prototip amb almenys 2 unitats navegant activament en el circuit mini (nº 231, 232 i 277, “mini 1999” Plan Lucas) que son ràpids amb avenços importants per la època en la forma del casc i en el disseny d’una quilla “3D”.
La forma del casc del MiniCP, la seva filosofia de facilitat de construcció i navegació i la seva lleugeresa (tot i perdent prestacions pel material de construcció i sense quilla pivotant) em convencen. Total, si faig la Transat6.50 serà la del Carib, amb els vents Alisis per la popa del través a la segona etapa (espero!)... i per tant quilla centrada per tots! Encarrego els plànols a en François Lucas.
En fi... em sedueix la idea de travessar l’Atlàntic amb un mini fet amb les meves mans. Seré capaç de fer-ho? Serè capaç de travessar l’Atlàntic amb una xalupa de 6.5 m? Ja se que hi ha gent que ho fa... però jo penso en mi i quan em pregunto si seré capaç de fer-ho no em refereixo pas a si seré capaç de construir el vaixell, això tinc molt clar que sóc capaç i que l’acabaré: poc a poc i un pas rere l’altre; el que no estic segur de poder fer, tot i que la idea m’atrau enormement, és la travessa de l’Atlàntic en solitari en el Mini, les milles i regates classificatòries necessàries, etc...
Ho intentaré.
